Ambientats amb l’exposició de fotografies de Riutort i amb les antigues màscares dels dimonis planant sobre els caps, es van congregar ahir a les vuit del vespre,  una cinquantena de persones al Museu Regional d’Artà, per assistir a la presentació del llibre Viure, escriure i reviure la festa, Una història cultural de la celebració de Sant Antoni a Artà durant el segle XX.

Un vídeo produït per la Universitat de Barcelona va encalentir l’acte abans que Jaume Cabrer fes la intervenció d’obertura, explicant els orígens del llibre i el currículum del seu autor com a professor de la UB i premiat per les seves investigacions de caràcter històric i antropològic.

A continuació Antoni Vives va explicar les investigacions que havia dut a terme per realitzar la seva tesi sobre la festa de Sant Antoni d’Artà, origen d’aquest llibre. I va destacar algunes de les conclusions a les que havia pogut arribar, entre els quals  la gran importància que tenen per a la cohesió social dels col·lectius humans les festes de vertadera arrel popular on la participació del poble és central, com en el cas de la de Sant Antoni. I va aprofitar per reivindicar la necessitat que l’administració segueixi invertint en investigació ja que amb els actuals retalls, la ciència correr perill de deixar de produir-se a l’estat espanyol.

Al final de l’acte l’editorial Documenta Balear va posar a la venda exemplars del llibre presentant, molts dels quals van ser signats per l’autor.

Viure, escriure i reviure la festa Una història cultural de la celebració de Sant Antoni a Artà durant el segle XX, és la darrera obra d’Antoni Vives Riera, editada per Documenta Balear dins la col·lecció Menjavents.

A les 168 pàgines de l’obra, extreta a partir de la seva tesi doctoral s’analitza  l’evolucio de la festa de Sant Antoni a Artà, la seva màgia, la disbauxa i la protesta popular.
La sinopsi que en fa l’editorial diu el següent:
L’obra analitza l’evolució de les festes de Sant Antoni a Artà des del final del segle XIX fins als anys seixanta del segle XX; contrasta la representació del ritual al començament del segle XX per les elits lletrades de la vila amb les percepcions subjectives que tenien de la festa els seus vertaders protagonistes, els veïnats i veïnades d’Artà que gairebé no havien rebut educació reglada, i observa fins a quin punt el conjunt de la població es va apropiar progressivament de la visió tradicionalista de la festa pròpia de les minories educades.
L’autor es demana si el procés de modernització de la societat artanenca viscut al llarg del segle XX ha suposat la desaparició de la manera antiga de viure la festa basada en la màgia, la disbauxa i la protesta popular, o en canvi això ha deixat espai per a la continuïtat. ¿En quina mesura la domesticació de la celebració basada en l’autocontrol individual dels impulsos i l’afirmació de l’ordre social de l’Estat ha canviat la festa de Sant Antoni en el darrer segle? ¿De quina manera el nou significat modern de la festa com a dipòsit elogiat de les particularitats culturals ha incidit en la manera com l’han celebrada els artanencs i artanenques? ¿Com s’han combinat els antics i nous significats de la celebració en la seva pràctica ritual? ¿Ha mantingut la festa la vigència social i cultural que ha permès ajuntar la població d’Artà en un col·lectiu autònom i unit?

Antoni Vives Sureda

L’autor nascut a Manacor l’any 1977 és professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona des de 2007. Les seves línies d’investigació en relació amb aquest tema són la significació del territori i construcció de la diferència entre el camp i la ciutat, el turisme com a pràctica discursiva de poder en la producció d’espais geogràfics, juntament amb les implicacions de tot plegat en la reproducció històrica de les identitats nacionals i regionals. Tot això es pot reparar en la seva tesi doctoral sobre la tradició dels arguments i les festes de Sant Antoni a Artà, dirigida per Mary Nash i Andreu Mayayo, presentada l’any 2008 i per la qual ha rebut després el Premi Extraordinari de Doctorat (Universitat de Barcelona) i el Premi Josep Lladonosa d’Història Local (Universitat de Lleida). Com a fruit del treball en la seva tesi, l’autor no solament ha publicat aquest llibre, sinó tambe articles en diferents revistes acadèmiques com Historia Social (2005), Journal of Catalan Studies (2010) o Ayer (2011).