arxius

Arqueologia

This category contains 8 posts

El navetiforme de l’Arenalet de Son Colom, l’edifici ciclòpi més antic de Mallorca.


El navetiforme de l’Arenalet de Son Colom, a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà) és l’edifici més antic que es coneix a Mallorca. La seva excavació l’any 2004 per part de l’equip encapçalat per Damià Ramis i Josep Antoni Alcover, va permetre demostrar que els orígens de l’arquitectura ciclòpia eren més antics del que s’havia pensat fins a les hores.

Situació del Navetiforme de l’Arenalet de Son Colom.

El Navetiforme de l’Arenalet de Son Colom durant les excavacions de 2004

L’edifici de s’Arenalet, está format per dos fragments de mur de paret seca disposats paral•lelament de nord a sud. Són de tècnica ciclòpia, amb una amplada de 1,5 metres, i 5 metres de llargada i delimiten una habitació de 4 metres d’amplada. La part conservada correspon a la zona central de l’edifici. L’extrem nord ha desaparegut per l’erosió marina i l’extrem sud pels conreus.

Les datacions amb radiocarbòni i les ceràmiques incises d’estil campaniforme, permeten datar aquest edifici entorn a l’any 2000 abans de crist. Els materials trobats tant de ceràmica com de metall i la tipologia de l’edifici indiquen que els primers colonitzadors de Mallorca podríen ser originaris de la regió del Midí de França. I que aquest edifici pertany a l’etapa de colonització, quan encara no s’havia desenvolupat una cultura pròpia aliena a les influencies de la cultura original. De les excavacions també se’n pot deduir que es tractava d’un edifici d’habitació on s’hi feien activitats metal•lúrgiques i també sacrificis d’animals. Per les restes trobades es dedueix que la base de l’alimentació dels habitants de s’Arenalet eren les cabres i els moluscs, i en menor proporció els porcs i els bòvids. Curiosament el peix no formava part de la seva alimentació malgrat estar tan prop de la mar.

Ceràmica incisa trobada a l’Arenalet de Son Colom

La ceràmica que utilitzaven eren petits vasos de casquet esfèric, vasos mitjans de tipus globular i troncocònics i grans contenidors. També s’hi ha trobat ceràmica incisa amb tres tipus de decoracions.

Objectes de metall trobats a L’Excavació del Navetiforme de s’Arenalet de Son Colom

Quan als metalls s’han trobat punxons i també vasos ceràmics per fondre coure.

Per ampliar la informació vegèu l’article en el qual està basat aquest post:

http://dl.dropbox.com/u/12196021/Museu/arenalet_son_colom_Ramis_BSAL_2007v63p333.pdf

Anuncis

Les excavacions de 2012 a Ses Païsses demostrarien el colapse de la Cultura Talaiòtica, segons Aramburu.


Avui en un reportatge al diari Ultima Hora l’arqueòleg Javier Aramburu-Zabala, explica les conclusions que ha extret de la campanya d’excavacions que ha dirigit enguany al Poblat Talaiòtic de Ses Païsses. Segons les seves tesis, l’estudi de l’edifici que es va excavar enguany permet afirmar que la cultura talaiòtica va patir una gran colapse als voltants de l’any 600-500 abans de Crist, durant el qual van ser incendiats la majoria de talaiots, que a partir d’aquest moment deixarien de cumplir les seves funcions originals, i que va donar lloc a noves formes d’organització social a les que ell anomena Cultura Baleàrica. Aramburu dedueix també que dita crisi no va ser provocada per la influència dels contactes amb la cultura Fenícia d’Eivissa sinó que va obeir a dinàmiques internes de les societats talaiòtiques, derivades d’una hipotètica superpoblació.

Ponències sobre Artà a les V JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LES ILLES BALEARS


Els propers dies 28, 29 i 30 de setembre es cel·lebren al carrer de Monti-Sion, 9, de Palma, les V JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LES ILLES BALEARS– Organitzades pel Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de les Illes Balears i la Societat Arqueològica L·luliana.

D’entre les nombroses ponències que s’hi presenten, quatre d’elles fan referència a actuacions arqueològiques dutes a terme en el muncicipi d’Artà.

El divendres 28  a les 12:00 la ponència: PRIMERES ACTUACIONS AL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DEL PUIG FIGUER (ARTÀ), presentada per Magdalena Sastre, David Javaloyas i Emmanuelle Gloaguen-

A continuació a les 12:30 es presenta “LA SES PAÏSSES DE LILLIU. CONSOLIDACIÓ I EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGIQUES 50 ANYS DESPRÉS”.  A càrreg de Bernat Burgaya, Jordi Hernández-Gasch, Margalida Munar i Antoni Puig.

Excavacions a la Balma d’en Xoroi, a la Colònia de Sant Pere (Artà)

a les 17:30  es disertarà sobre la PRIMAVERA DE 1230: ANDALUSINS REFUGIATS A LA SERRA DE LLEVANT (MALLORCA). Per part de Miquel Barceló, Helena Kirchner i Mateu Riera Rullan, exposant les conclusions de l’excavació de la Balma d’en Xoroi.

Finalment a les 18:30 Antoni Puig i Tomàs Suau exposaran ARQUEOLOGIA DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A MALLORCA. EL CAMPAMENT DELS SOLDATS

Excavacions al Campament dels Soldats a Artà

Jornada de portes obertes al Museu i a Ses Païsses dia 8 i 9 de setembre


Aquest dissabte dia 8 i i el diumenge dia 9, us oferim unes jornades de portes obertes obertes durant les quals podreu visitar de forma gratuïta, tan les exposicions del Museu Regional d’Artà, com el Poblat Talaiòtic de Ses Païsses.

Al Museu tindreu ocasió de visitar l’exposició “La darrera comunitat de la prehistòria Balear“, a traves de la qual podreu conèixer l’apassionant període de la Cultura Postalaïòtica, durant la qual els indígenes Mallorquins entren en estrets contactes amb altres cultures com és ara la Fenícia, i veureu contextualitzats i explicats molts dels més valuosos objectes de la col·lecció arqueològica del Museu. Aquesta exposició ha estat comissariada per la historiadora artanenca Irene Cabrer.

Exposició “La darrera comunitat prehistòrica de Balears”

També podreu gaudir dels darrers dies de l’exposició que mostra les obres de la Col·lecció Municipal d’Art d’Artà, que a hores d’ara són restaurades  per les expertes Joana Massanet i Anahí Meyer.

Col·lecció Municipal d’Art d’Artà.

A ses Païsses podreu visitar el poblat just acabat de restaurar per part de l’equip de l’arqueòleg Jordi Hernàndez, i també les zones excavades per l’equip del professor Aramburu a les darreres campanyes.

Corredor Entrada Ses Païsses

Corredor d’entrada de la porta sudest del Poblat Talaiòtic de Ses Païsses.

Vos esperam a tots i totes!!

Visites guiades a les exposicions: La darrera comunitat de la prehistòria Balear i Llorenç Garcias i Font: científic i naturalista.


Les nostres exposicions: La darrera comunitat de la prehistòria Balear i Llorenç Garcias i Font: científic i naturalista.

Explicació de l’exposició dedicada a la cultura postalaiòtica i pensada per el gaudi dels estudiants. Es podran veure peces de la zona del llevant de Mallorca. També s’ofereix una exposició dedicada a l’apotecari i naturalista Llorenç Garcies i Font, el qual és un exemple de constància i dedicació a la tasca científica, deixant com a llegat una col·lecció científica important en els àmbits de l’ornitologia, la zoologia, la malacologia, l’entomologia i la botànica, així com també nombroses publicacions científiques.

Exposició, les darreres comunitats prehistòriques de les Balears

Exposició, La darrera comunitat de la prehistòria Balear.

Adreçat a alumnes de 2n i 3er cicle de primària i 1er i 2n cicle de secundària.

Durada: 1,5 hores.

Preu: 2 euros per alumne.

Mínim d’alumnes: 25.

Oferta educativa al Poblat Talaiòtic de Ses Païsses: El talaiòtic, el postalaiòtic i “La Deixa del Geni Grec”


 El jaciment de Ses Païsses data del segon mil·leni abans de la nostra era. És un poblat enmurallat que conserva estructures de les èpoques talaiòtica i postalaiòtica, conformant un dels conjunts més complets de Mallorca. Durant l’any 2011 s’han duit a terme restauracions a part de les habitacions excavades per Giovanni Lilliu als anys 60, millorant d’aquesta manera la interpretació del jaciment, així com l’elaboració de nova informació divulgatica.

Ses Païsses: el talaiòtic, el postalaiòtic i La Deixa del Geni Grec.

Amb aquest paquet s’ofereix una visita guiada a Ses Païsses centrant-se en la cultura talaiòtica, la postalaiòtica i per acabar es planteja una visió diferent al jaciment a través del poema La Deixa del Geni Grec de Miquel Costa i Llobera. La segona part de la visita consta d’un taller a triar entre els següents:

  • Elabora una copa crestada amb fang.

  • Elaboració i tir amb fona

  • Creació d’una maqueta del Poblat de Ses Païsses.

  • Jocs d’habilitats per ser un talaiòtic.

    Porta monumental S.E. del Poblat Talaiòtic de Ses Païsses

    Porta monumental S.E. del Poblat Talaiòtic de Ses Païsses

Els grups que concertin una visita se’ls dotarà de material didàctic per treballar a classe.

Adreçat a alumnes de primària i de secundària.

Durada: 3 hores (descans inclòs)

Preu: 3 euros per alumne.

Mínim d’alumnes: 25.

Ses Païsses i el Museu Regional d’Artà. Una idea clara de la prehistòria.

Mitjançant una visita al jaciment de Ses Païsses i al Museu Regional d’Artà es vol donar una visió més completa del que és el talaiòtic i el postalaiòtic. Per una part es visita el jaciment de Ses Païsses on s’evidencia mitjançant les restes el que varen suposar aquestes dues cultures a Ses Païsses. Després es visita el Museu Regional d’Artà el qual presenta una exposició del postalaiòtic, la qual permet complementar i interpretar la informació obtinguda a Ses Païsses.

Sala Hipòstila del Poblat talaiòtic de Ses Paisses

Sala Hipòstila del poblat talaiòtic de Ses Païsses, restaurada el 2012.

Els grups que concertin una visita se’ls dotarà de material didàctic per treballar a classe.

Aquesta visita requereix caminar en diferents moments, és calculen uns 30 minuts en total.

Adreçat a alumnes de 3er cicle de primària i 1er i 2n cile de secundària.

Durada: 4 hores (descans inclòs).

Preu: 3,5 euros per alumne.

Mínim d’alumnes: 25.

Dades de contacte

Museu Regional d’Artà

C/ Estel, 4 07570 Artà

Telèfon: 971829772

Web: <museuarta.com>

Adreça electrònica: <museu@arta.cat>

Excavacions a ses Païsses, nova campanya a càrrec de Javier Aramburu-Zabala


Després de les excavacions fetes a ses Païsses per l’arqueòleg Jordi Hernández Gasch i els restauradors Margalida Munar i Jordi Burgalla, el jaciment torna a rebre la visita d’un grup de voluntaris encapçalats per l’arqueòleg Javier Aramburu-Zabala i l’associació a la qual pertany, Talaiots.com.

Javier Araburu-Zavala ha realitzat tot un seguit d’excavacions al poblat talaïòtic de Ses Paisses des de 1999 fins hores d’ara.

La campanya es du a terme del 22 al 29 de juliol. Els arqueòlegs treballen de les 8 h a les 20 h, menys al migdia, que fan una pausa per dinar. Aramburu ha informat que enguany excavaran el mateix sector que l’any passat, concretament un edifici a la zona central del poblat, el qual data del 800 aC i tenia un ús social. Segons Javier Aramburu, l’objectiu que es persegueix amb aquestes excavacions és conèixer millor la cultura talaiòtica.

Les excavacions de Ses Païsses de 2012 s’han realiotzat a un edifici a la zona central del poblat, el qual data del 800 aC.

Des del Museu Regional d’Artà convidam el poble a visitar el jaciment de ses Païsses i a veure les intervencions que s’hi fan i les que s’hi han fet anteriorment. Val la pena.

Exposició sobre la Cultura Posttalaiòtica. Entrevista a la comissària, Irene Cabrer


Som llicenciada en Història per la Universitat de les Illes Balears. He fet el Postgrau en Turisme Cultural per la Universitat de Barcelona i el Màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona. Vaig ser gerent de la Fundació Museu Regional d’Artà durant els anys de la seva reobertura i, fins fa poc, feia de professora de secundària, però les circumstàncies han fet que m’hagi d’espavilar i m’he fet emprenedora amb +cultura, una empresa dedicada a la gestió cultural.

Exposició sobre Cultura Posttalïòtica al Museu Regional d'Artà

L’Exposició sobre Cultura Posttalaïòtica que es va inaugurar en motiu de la reobertura del Museu regional d’artà , ha estat comissariada per Irene Cabrer González

Per què vas elegir fer una exposició sobre la cultura posttalaiòtica?

Quan el Patronat de la Fundació em va telefonar per demanar-me que renovàs l’exposició d’arqueologia, vaig pensar amb molts temes que podrien servir. Però després em vaig posar en contacte amb el Departament de Prehistòria de la UIB i em varen comentar que les peces més significatives i l’època que es podia mostrar millor al Museu era la posttalaiòtica. A més, és una etapa prou desconeguda, perquè abans els historiadors no la separaven de l’època talaiòtica, però els darrers estudis evidencien molts canvis en la societat del segle II aC, la qual cosa trobava que s’havia de conèixer.

Va ser fàcil el procés de muntatge de l’exposició?

No, gens. He de dir que, com a comissària, era la primera vegada que feia sola aquesta feina. Fins ara havia fet alguna col·laboració en altres exposicions, però sempre com a redactora dels continguts. He de dir que gestionar tot el procés no ha estat fàcil, perquè has de pensar en moltes coses i gestionar molta gent. Però si fas feina amb bons professionals, la tasca se simplifica.

 Quina importància pot tenir una exposició com aquesta en el poble d’Artà?

Jo crec que molta. Per una banda, suposa una modernització dels espais expositius del Museu i, per una altra, l’exposició està plantejada per ajudar-nos a tenir un coneixement més proper d’una època remota i clau per a la prehistòria balear. A més, serveix també per complementar la informació del poblat de ses Païsses. Tot això està a l’abast dels artanencs i artanenques que es vulguin apropar al Museu, sense oblidar els molts visitants que passen per la nostra contrada.

Què opines sobre la reobertura del Museu Regional d’Artà?

Que no es tanqui mai un espai cultural sempre és bo; per tant, em sembla beníssim. Trob que un espai com el Museu no s’hauria de tancar mai, ni s’hauria d’estudiar aquesta possibilitat. Ja ho vaig dir en la meva breu intervenció el dia de la inauguració, sé que són temps dolents, que les coses no van com voldríem, però en un moment com aquest només ens queda la cultura per poder entendre i conèixer els nostres orígens.

Per què és necessari un museu?

Per molts de motius. En primer lloc, per donar a conèixer la història, la cultura, la tradició i el medi d’Artà i de la comarca del Llevant, en el cas del Museu d’Artà. En segon lloc, per interpretar i comunicar, educar i difondre els continguts de la seva col·lecció i els projectes de recerca que s’hi pugui dur a terme. Altres motius són adquirir, documentar i conservar els seus objectes i potenciar la investigació.

El patrimoni natural i cultural són un bon producte per atreure visitants a Artà?

I és clar que sí! N’hi ha que se n’aprofiten dels esports, de les festes, i nosaltres, com a artanencs, hem d’estar orgullosos d’això que hem preservat tant de temps i que ens ha costat molts esforços. Per tant, és hora de diferenciar-nos de la resta de municipis i de defensar això que és nostre. I, si hi podem treure un rendiment i viure d’aquesta terra, molt millor. Tot i això, una de les coses que vaig aprendre quan estudiava el postgrau és que s’han d’atreure visitants que visitin el nostre municipi, però sempre s’ha d’intentar que una part d’aquest benefici retorni a aquest patrimoni que ens fa diferents, perquè, si l’esgotam, l’esforç de tot aquest temps no haurà servit de res i llavors no quedarà res per atreure visitants.

Què opines sobre el Pla turístic?

Sempre que es gestioni adequadament, em sembla molt bé. Crec que, si es combinen la cultura, el patrimoni, el turisme, el paisatge i el petit comerç artanenc per atreure més visitants, això pot ser molt positiu per al nostre poble.

Twitter Updates

Anuncis
%d bloggers like this: