arxius

Museu Regional d'Artà

El Museu Regional d'Artà, està situat a la Plaça de l'Ajuntament a la vila d'Artà (Mallorca). Compta amb una secció d'Arqueologia, on s'exposen i conserven peces representatives de la Prehistòria de Mallorca i una d'història natural en la qual podem observar nombroses col·leccions de les espècies dels ecosistemes illencs. És gestionat per la Fundació Museu Regional d'Artà, presidida per Joan Llorenç Garcias, i de la qual en formen part l'Ajuntament d'Artà, La Caixa d'Estalvis de Baleasrs "Sa Nostra", i la Parroquia d'Artà
Museu Regional d'Artà has written 28 posts for Museu Regional d'Artà

Acte de presentació del llibre d’Antoni Vives sobre la festa de Sant Antoni


Ahir va tenir lloc la presentació del llibre d’Antoni Vives sobre la festa de Sant Antoni a Artà, una de les conclusions de l’autor és la gran importància que tenen per a la cohesió social dels col·lectius humans les festes de vertadera arrel popular on la participació del poble és central, com és el cas de la de Sant Antoni.

Cabrer i Vives conversen abans de la presentació

Cabrer i Vives conversen abans de la presentació

Ambientats amb l’exposició de fotografies de Riutort i amb les antigues màscares dels dimonis planant sobre els caps, es van congregar ahir a les vuit del vespre,  una cinquantena de persones al Museu Regional d’Artà, per assistir a la presentació del llibre Viure, escriure i reviure la festa, Una història cultural de la celebració de Sant Antoni a Artà durant el segle XX.

Un vídeo produït per la Universitat de Barcelona va encalentir l’acte abans que Jaume Cabrer fes la intervenció d’obertura, explicant els orígens del llibre i el currículum del seu autor com a professor de la UB i premiat per les seves investigacions de caràcter històric i antropològic.

A continuació Antoni Vives va explicar les investigacions que havia dut a terme per realitzar la seva tesi sobre la festa de Sant Antoni d’Artà, origen d’aquest llibre. I va destacar algunes de les conclusions a les que havia pogut arribar, entre els quals  la gran importància que tenen per a la cohesió social dels col·lectius humans les festes de vertadera arrel popular on la participació del poble és central, com en el cas de la de Sant Antoni. I va aprofitar per reivindicar la necessitat que l’administració segueixi invertint en investigació ja que amb els actuals retalls, la ciència correr perill de deixar de produir-se a l’estat espanyol.

Al final de l’acte l’editorial Documenta Balear va posar a la venda exemplars del llibre presentant, molts dels quals van ser signats per l’autor.

Unes 50 persones assistiren a la presentació del llibre d’Antoni Vives
Anuncis

Antoni Vives presentarà el seu llibre sobre la festa de Sant Antoni al Museu d’Artà


Viure, escriure i reviure la festa, Una història cultural de la celebració de Sant Antoni a Artà durant el segle XX, és el títol de l’Obra d’Antoni Vives Riera, que es presentarà divendres dia 8 a les 20 hores amb intervenció del propi autor i de Jaume Cabrer Fito
Portada del llibre d'Antoni Vives

Viure, escriure i reviure la festa Una història cultural de la celebració de Sant Antoni a Artà durant el segle XX, és la darrera obra d’Antoni Vives Riera, editada per Documenta Balear dins la col·lecció Menjavents.

A les 168 pàgines de l’obra, extreta a partir de la seva tesi doctoral s’analitza  l’evolucio de la festa de Sant Antoni a Artà, la seva màgia, la disbauxa i la protesta popular.
La sinopsi que en fa l’editorial diu el següent:
L’obra analitza l’evolució de les festes de Sant Antoni a Artà des del final del segle XIX fins als anys seixanta del segle XX; contrasta la representació del ritual al començament del segle XX per les elits lletrades de la vila amb les percepcions subjectives que tenien de la festa els seus vertaders protagonistes, els veïnats i veïnades d’Artà que gairebé no havien rebut educació reglada, i observa fins a quin punt el conjunt de la població es va apropiar progressivament de la visió tradicionalista de la festa pròpia de les minories educades.
L’autor es demana si el procés de modernització de la societat artanenca viscut al llarg del segle XX ha suposat la desaparició de la manera antiga de viure la festa basada en la màgia, la disbauxa i la protesta popular, o en canvi això ha deixat espai per a la continuïtat. ¿En quina mesura la domesticació de la celebració basada en l’autocontrol individual dels impulsos i l’afirmació de l’ordre social de l’Estat ha canviat la festa de Sant Antoni en el darrer segle? ¿De quina manera el nou significat modern de la festa com a dipòsit elogiat de les particularitats culturals ha incidit en la manera com l’han celebrada els artanencs i artanenques? ¿Com s’han combinat els antics i nous significats de la celebració en la seva pràctica ritual? ¿Ha mantingut la festa la vigència social i cultural que ha permès ajuntar la població d’Artà en un col·lectiu autònom i unit?

Antoni Vives Sureda

Antoni Vives Sureda

L’autor nascut a Manacor l’any 1977 és professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona des de 2007. Les seves línies d’investigació en relació amb aquest tema són la significació del territori i construcció de la diferència entre el camp i la ciutat, el turisme com a pràctica discursiva de poder en la producció d’espais geogràfics, juntament amb les implicacions de tot plegat en la reproducció històrica de les identitats nacionals i regionals. Tot això es pot reparar en la seva tesi doctoral sobre la tradició dels arguments i les festes de Sant Antoni a Artà, dirigida per Mary Nash i Andreu Mayayo, presentada l’any 2008 i per la qual ha rebut després el Premi Extraordinari de Doctorat (Universitat de Barcelona) i el Premi Josep Lladonosa d’Història Local (Universitat de Lleida). Com a fruit del treball en la seva tesi, l’autor no solament ha publicat aquest llibre, sinó tambe articles en diferents revistes acadèmiques com Historia Social (2005), Journal of Catalan Studies (2010) o Ayer (2011).

Inauguració de l’exposició de Sant Antoni.


Ahir, dia 8 de gener, a la Fundació Museu Regional d’Artà, va tenir lloc la inauguració de l’exposició Moments d’una festa: Sant Antoni d’Artà, de Miquel Riutort.

L’acte, al qual hi assistiren al voltant d’un centenar de persones, serví per encalentir motors a escassos deu dies de l’inici del que és, per molts artenencs, la festa més important del municipi.

L’exposició, es tracta d’un recull de fotografies de caire documental i artístic. Tal i com va dir l’autor durant l’acte, es va fer una selecció d’aquells moments representatius de la festa, però a la vegada “atípics”, o que no es veuen tan sovint. I és que en les fotografies exposades es poden veure els dimonis vestint-se abans de sortir al carrer, membres de la banda de música ballant amb els dimonis, els preparatius d’una torrada per la nit dels foguerons, o un dels dimonis tornant a ca seva tot sol, a l’acabament de la festa.

A l’exposició, també es poden veure dues de les caretes de dimoni més antigues que té l’Obreria de Sant Antoni d’Artà, i que ha prestat al Museu amb motiu d’aquesta exposició.

L’exposició, la qual estarà oberta al públic fins al mes de març, ha estat impulsada conjuntament pel Museu Regional d’Artà, l’Obreria de Sant Antoni d’Artà, i l’Ajuntament.inauguració expo foto St Antoni

inauguració de l’exposició “Moments d’una festa:Sant Antoni d’Artà” de Miquel Riutort


A les vuit de l’horabaixa del dilluns dia 7 de gener serà inaugurada l’exposició “Moments d’una festa:Sant Antoni d’Artà” del fotògraf Miquel Riutort. Es tracta d’una iniciativa del Museu Regional d’Artà, que l’albergarà al seu local de la Plaça de l’Ajuntament. L’exposició podrà ser visitada els propers tres mesos en els horaris d’obertura del Museu de 10 a 14 hores.

cartell expo sant antoni 2013

El fotògraf pensa que serà una exposició de tipus documental, però al mateix temps amb un cert caire artístic i explica que ha fet una tria, dels moments més representatius de la Festa, des de la xocolatada prèvia a l’acapte, fins la lectura de l’argument, passant per les completes, els foguerons, la cavalcada i les beneïdes, l’ofici Major …. a on els grans protagonistes són els dos dimonis, però no hi falta ni Sant Antoni, ni l’Obreria, n’hi molt manco el poble.

miquel_riutort

Miquel Riutort Pou va néixer a la ciutat de Palma el 28 d’octubre del 1955. És llicenciat en
Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment treballa com a
professor d’institut.
És autodidacta de la fotografia però ha participat a tallers amb Tino Soriano, José B. Ruiz,
Miquel A. Dora, Sebastià Torrens i altres. Les temàtiques que destaquen en la seva fotografia
són: retrats, escenes urbanes, pagesia, paisatges, portes, dimonis, correfocs, boires, festes
populars, matances i processons.
Des del 2007 fins avui dia ha fet diverses exposicions de temàtica variada.
Les seves fotografies s’han publicat a llibres de cultura popular, com el llibre Les festes de les
Illes Balears d’Andreu Ramis Puiggròs, o Els gegants de Mallorca de Pau Tomàs i Ramis.
També s’han utilitzat les seves imatges en programes de festes locals.

L’autor disposa d’un bloc personal alqual podeu trobar més informació de la seva obra:

<http://miquelriutort.blogspot.com>

NOVA TROBALLA AL MUSEU REGIONAL D’ARTÀ.


ALUMNES DE L’IES CAPDEPERA TROBEN RESTES D’UNA MUSSARANYA NANA EN UNA EGAGRÒPILA D’ÒLIBA, DURANT UN TALLER DE DISSECCIÓ D’EGAGRÒPILES IMPARTIT PEL MUSEU REGIONAL D’ARTÀ.

El Suncus etruscus Savi, és un mussaranya minúscula, de la qual s’ha comprovat l’existència les nostres contrades a un taller del Museu d’Artà.

El passats dies 12 i 13 de novembre el Museu Regional d’Artà va impartir un taller de dissecció d’egagròpiles als joves de 2n d’ESO de l’IES de Capdepera. Les egagròpiles, recollides el passat mes d’octubre, pertanyien a un exemplar d’òliba (Tyto alba) resident a la comarca de Vilafranca. Amb l’anàlisi d’aquests tipus de regurgitacions se pot conèixer tant la dieta dels rapinyaires nocturns, a base de petits micromamífers locals, insectes, i altres criatures, com detectar la presència de microfauna de difícil observació pels seus hàbits nocturns. La sorpresa va arribar quan un grup d’alumnes detectaren, durant el transcurs de l’activitat, un diminut crani acompanyat de les corresponents mandíbules, que aixecaren les sospites dels educadors responsables del taller.

El Dr. Josep Antoni Alcover de l’IMEDEA certificava, hores més tard, que les restes trobades pertanyien a un diminut mamífer, la musaranya nana, Suncus etruscus Savi 1822, el més petit d’Europa. Tot i que se sospitava de la presència d’aquesta espècie a Mallorca des dels anys 50 del segle passat, quan uns investigadors trobaren, com en aquest cas, un crani dins una egagròpila trobada a la comarca de Manacor, no fou fins al 2008 quan, la CMA de les Balears, confirmava, a través d’un comunicat, la presència d’aquesta espècie a Mallorca. Des de llavors s’han succeït molt poques observacions a diferents indrets de l’illa.

La musaranya nana no sol superar els 3 cm, més 2 cm més de la coa. Té hàbits nocturns i s’alimenta de cucs, aranyes i altres petits invertebrats que puguin passar per la seva diminuta boca.

El Museu d’Artà vol agrair especialment l’atenció mostrada pel grup de joves de 2º d’ESO de l’IES de Capdepera que participaren de forma molt activa durant el taller, i recorda que segueix impartint activitats didàctiques d’arqueologia i ciències naturals dirigides als centres educatius de Mallorca. Més informació sobre les visites a: .

Més informació sobre la presència de la musaranya nana a Mallorca:

Tercera excavació al campament dels soldats


L’Associació d’amics del campament dels soldats d’Artà durà a terme entre l’1 i el 8 de desembre la tercera campanya d’excavació arqueológica a l’indret on, durant els anys posteriors a la Guerra Civil, s’hi va assentar aquest camp de concentració de republicans.

Campament dels Soldats, Artà, àrea de reclusió de presos.

En aquesta ocasió, els treballs arqueològics se centraran en el lloc on hi havia la caseta de l’oficial responsable del destacament. Hi faran feina voluntaris sense cap subvenció.

font: dB

Aprenent fets i recordant anècdotes a ses Païsses. Visita de la segona i tercera edat.


ses Païsses segona edat

El passat divendres dia 19 d’octubre el grup de la tercera edat d’Artà va visitar el jaciment de ses Païsses. També, el diumenge dia 28 del mateix mes, el grup de la segona edat va visitar el jaciment. La visita tenia l’objectiu d’explicar la cultura talaiòtica i postalaiòtica i les evidències d’aquestes dues en el jaciment de ses Païsses. Els assistents van gaudir d’un recorregut on es passava per les estructures recentment restaurades i finalitzava a la zona actual d’excavació. Durant la visita pogueren apreciar diferents tipus de construccions depenent de la seva finalitat, la tècnica de construcció que empraven i l’evolució de les estructures durant aquestes cultures prehistòriques.

ses Païsses segona edat

Alguns dels assistents recordaren la seva infantesa per ses Païsses, contaven que era un dels jugadors dels nins del poble, que els frares els duien a aprendre oracions baix el monòlit de Costa i Llobera, o que els contaven que pel forat del dintell de la porta de la murada hi feien derramar la sang dels sacrificats.

En definitiva, les dues visites serviren perquè tots els que hi érem en sabéssim una mica més d’un racó emblemàtic del poble.

Museu Regional d’Artà.

Part de la col·lecció d’Història Natural torna a estar oberta al públic.


Quan es va reobrir el Museu Regional d’Artà es va decidir que la sala d’Història Natural, coneguda entre la gent com la sala dels aucells, es tanqués per poder desparassitar les peces ja que moltes d’elles eren víctimes dels corcs, i també, plantejar la nova exposició amb un missatge més divulgatiu i diferent. Després de congelar les diferents peces i netejar-ne les més brutes s’ha decidit reobrir la secció de les aus de la sala d’Història Natural, tal i com es va trobar, ordenada meticulosament per ambients per Catalina Artigues i Antoni Muñoz i amb informació científica aportada per don Llorenç Garcias i Font i revisada pel dos experts anteriors. La segona fase que es volia aplicar a la col·lecció consistent en musealitzar la sala no s’ha dut a terme, ja que s’ha primat l’obertura temporal de l’exposició per recomanació de diferents persones. No obstant, no es descarta que en un futur proper, després de restaurar la col·lecció sencera no es musealitzi la sala d’Història Natural dotant-la d’un discurs divulgatiu.

Finalment, des de el Museu s’aprofita l’ocasió per convidar al poble a visitar la sala.

Museu Regional d’Artà.

El navetiforme de l’Arenalet de Son Colom, l’edifici ciclòpi més antic de Mallorca.


El navetiforme de l’Arenalet de Son Colom, a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà) és l’edifici més antic que es coneix a Mallorca. La seva excavació l’any 2004 per part de l’equip encapçalat per Damià Ramis i Josep Antoni Alcover, va permetre demostrar que els orígens de l’arquitectura ciclòpia eren més antics del que s’havia pensat fins a les hores.

Situació del Navetiforme de l’Arenalet de Son Colom.

El Navetiforme de l’Arenalet de Son Colom durant les excavacions de 2004

L’edifici de s’Arenalet, está format per dos fragments de mur de paret seca disposats paral•lelament de nord a sud. Són de tècnica ciclòpia, amb una amplada de 1,5 metres, i 5 metres de llargada i delimiten una habitació de 4 metres d’amplada. La part conservada correspon a la zona central de l’edifici. L’extrem nord ha desaparegut per l’erosió marina i l’extrem sud pels conreus.

Les datacions amb radiocarbòni i les ceràmiques incises d’estil campaniforme, permeten datar aquest edifici entorn a l’any 2000 abans de crist. Els materials trobats tant de ceràmica com de metall i la tipologia de l’edifici indiquen que els primers colonitzadors de Mallorca podríen ser originaris de la regió del Midí de França. I que aquest edifici pertany a l’etapa de colonització, quan encara no s’havia desenvolupat una cultura pròpia aliena a les influencies de la cultura original. De les excavacions també se’n pot deduir que es tractava d’un edifici d’habitació on s’hi feien activitats metal•lúrgiques i també sacrificis d’animals. Per les restes trobades es dedueix que la base de l’alimentació dels habitants de s’Arenalet eren les cabres i els moluscs, i en menor proporció els porcs i els bòvids. Curiosament el peix no formava part de la seva alimentació malgrat estar tan prop de la mar.

Ceràmica incisa trobada a l’Arenalet de Son Colom

La ceràmica que utilitzaven eren petits vasos de casquet esfèric, vasos mitjans de tipus globular i troncocònics i grans contenidors. També s’hi ha trobat ceràmica incisa amb tres tipus de decoracions.

Objectes de metall trobats a L’Excavació del Navetiforme de s’Arenalet de Son Colom

Quan als metalls s’han trobat punxons i també vasos ceràmics per fondre coure.

Per ampliar la informació vegèu l’article en el qual està basat aquest post:

http://dl.dropbox.com/u/12196021/Museu/arenalet_son_colom_Ramis_BSAL_2007v63p333.pdf

Les excavacions de 2012 a Ses Païsses demostrarien el colapse de la Cultura Talaiòtica, segons Aramburu.


Avui en un reportatge al diari Ultima Hora l’arqueòleg Javier Aramburu-Zabala, explica les conclusions que ha extret de la campanya d’excavacions que ha dirigit enguany al Poblat Talaiòtic de Ses Païsses. Segons les seves tesis, l’estudi de l’edifici que es va excavar enguany permet afirmar que la cultura talaiòtica va patir una gran colapse als voltants de l’any 600-500 abans de Crist, durant el qual van ser incendiats la majoria de talaiots, que a partir d’aquest moment deixarien de cumplir les seves funcions originals, i que va donar lloc a noves formes d’organització social a les que ell anomena Cultura Baleàrica. Aramburu dedueix també que dita crisi no va ser provocada per la influència dels contactes amb la cultura Fenícia d’Eivissa sinó que va obeir a dinàmiques internes de les societats talaiòtiques, derivades d’una hipotètica superpoblació.

Twitter Updates

Anuncis
%d bloggers like this: