arxius

Archive for

Part de la col·lecció d’Història Natural torna a estar oberta al públic.


Quan es va reobrir el Museu Regional d’Artà es va decidir que la sala d’Història Natural, coneguda entre la gent com la sala dels aucells, es tanqués per poder desparassitar les peces ja que moltes d’elles eren víctimes dels corcs, i també, plantejar la nova exposició amb un missatge més divulgatiu i diferent. Després de congelar les diferents peces i netejar-ne les més brutes s’ha decidit reobrir la secció de les aus de la sala d’Història Natural, tal i com es va trobar, ordenada meticulosament per ambients per Catalina Artigues i Antoni Muñoz i amb informació científica aportada per don Llorenç Garcias i Font i revisada pel dos experts anteriors. La segona fase que es volia aplicar a la col·lecció consistent en musealitzar la sala no s’ha dut a terme, ja que s’ha primat l’obertura temporal de l’exposició per recomanació de diferents persones. No obstant, no es descarta que en un futur proper, després de restaurar la col·lecció sencera no es musealitzi la sala d’Història Natural dotant-la d’un discurs divulgatiu.

Finalment, des de el Museu s’aprofita l’ocasió per convidar al poble a visitar la sala.

Museu Regional d’Artà.

Anuncis

El navetiforme de l’Arenalet de Son Colom, l’edifici ciclòpi més antic de Mallorca.


El navetiforme de l’Arenalet de Son Colom, a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà) és l’edifici més antic que es coneix a Mallorca. La seva excavació l’any 2004 per part de l’equip encapçalat per Damià Ramis i Josep Antoni Alcover, va permetre demostrar que els orígens de l’arquitectura ciclòpia eren més antics del que s’havia pensat fins a les hores.

Situació del Navetiforme de l’Arenalet de Son Colom.

El Navetiforme de l’Arenalet de Son Colom durant les excavacions de 2004

L’edifici de s’Arenalet, está format per dos fragments de mur de paret seca disposats paral•lelament de nord a sud. Són de tècnica ciclòpia, amb una amplada de 1,5 metres, i 5 metres de llargada i delimiten una habitació de 4 metres d’amplada. La part conservada correspon a la zona central de l’edifici. L’extrem nord ha desaparegut per l’erosió marina i l’extrem sud pels conreus.

Les datacions amb radiocarbòni i les ceràmiques incises d’estil campaniforme, permeten datar aquest edifici entorn a l’any 2000 abans de crist. Els materials trobats tant de ceràmica com de metall i la tipologia de l’edifici indiquen que els primers colonitzadors de Mallorca podríen ser originaris de la regió del Midí de França. I que aquest edifici pertany a l’etapa de colonització, quan encara no s’havia desenvolupat una cultura pròpia aliena a les influencies de la cultura original. De les excavacions també se’n pot deduir que es tractava d’un edifici d’habitació on s’hi feien activitats metal•lúrgiques i també sacrificis d’animals. Per les restes trobades es dedueix que la base de l’alimentació dels habitants de s’Arenalet eren les cabres i els moluscs, i en menor proporció els porcs i els bòvids. Curiosament el peix no formava part de la seva alimentació malgrat estar tan prop de la mar.

Ceràmica incisa trobada a l’Arenalet de Son Colom

La ceràmica que utilitzaven eren petits vasos de casquet esfèric, vasos mitjans de tipus globular i troncocònics i grans contenidors. També s’hi ha trobat ceràmica incisa amb tres tipus de decoracions.

Objectes de metall trobats a L’Excavació del Navetiforme de s’Arenalet de Son Colom

Quan als metalls s’han trobat punxons i també vasos ceràmics per fondre coure.

Per ampliar la informació vegèu l’article en el qual està basat aquest post:

http://dl.dropbox.com/u/12196021/Museu/arenalet_son_colom_Ramis_BSAL_2007v63p333.pdf

Les excavacions de 2012 a Ses Païsses demostrarien el colapse de la Cultura Talaiòtica, segons Aramburu.


Avui en un reportatge al diari Ultima Hora l’arqueòleg Javier Aramburu-Zabala, explica les conclusions que ha extret de la campanya d’excavacions que ha dirigit enguany al Poblat Talaiòtic de Ses Païsses. Segons les seves tesis, l’estudi de l’edifici que es va excavar enguany permet afirmar que la cultura talaiòtica va patir una gran colapse als voltants de l’any 600-500 abans de Crist, durant el qual van ser incendiats la majoria de talaiots, que a partir d’aquest moment deixarien de cumplir les seves funcions originals, i que va donar lloc a noves formes d’organització social a les que ell anomena Cultura Baleàrica. Aramburu dedueix també que dita crisi no va ser provocada per la influència dels contactes amb la cultura Fenícia d’Eivissa sinó que va obeir a dinàmiques internes de les societats talaiòtiques, derivades d’una hipotètica superpoblació.

%d bloggers like this: